COMUNICAT.

Aside

“Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita” lamenta la manca de coratge dels partits del Govern a l’hora de prohibir el lloguer turístic.

 

Tal com ha quedat la reforma de la Llei turística, l’assemblea “Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita” declara que no té res a celebrar atès que l’interès de l’assemblea és defensar el dret d’accés a l’habitatge i no la comercialització turística d’aquest, que és el vertader motiu impulsor de la modificació de la Llei Turística de les Illes Balears.

Sol·licitam al Govern que no permeti la comercialització turística de l’habitatge plurifamiliar, ja que debilita i trenca la xarxa de comunitat de veïnats, la xarxa de barri i en definitiva la identitat de la mateixa ciutat. Trobem que s’han de focalitzar els esforços en fer que l’habitatge buit es pugui destinar de nou al lloguer de llarga durada per pal·liar l’emergència habitacional que pateixen les nostres Illes.

Volem impedir la turistificació de la ciutat i exigim protegir els serveis i comerços dels nostres barris enfront de la substitució i desaparició de comerços tradicionals que provoca la pèrdua de la diversitat comercial per donar lloc a una multiplicació de tendes de souvenirs, franquícies i gelateries, a més d’una invasió i privatització de l’espai públic que volem que es recuperi per donar qualitat a la vida quotidiana dels nostres barris.

La comercialització turística d’habitatges unifamiliars tampoc s’hauria de permetre, ja que ha encoratjat de forma perversa una modalitat d’ocupació irregular del territori, sobretot en sòl rústic, on fins i tot es dóna en edificacions il·legals, sense que les institucions hagin fet res per evitar-ho.

Així, exigim que les institucions del Govern persegueixin sense més miraments el lloguer turístic il·legal per acabar amb la impunitat actual.

Reclamem al Vicepresident del Govern i Conseller de d’Innovació, Recerca i Turisme, Biel Barceló que deixi de parlar de les teories del decreixement turístic i passi a l’acció. Per això, demanem que els ports, aeroports i l’oferta de places turístiques estiguin a l’escala d’un veritable model responsable i de baix impacte.

“Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita” agraeix i felicita a la Federació d’Associacions de Veïns de Palma (FAVP) per la fantàstica iniciativa i bona feina que s’ha concretat en l’assumpció per part de la  Comissió d’Urbanisme de la seva iniciativa popular que proposa la prohibició del lloguer turístic als habitatges plurifamiliars a tota la ciutat, la qual serà presentada i sotmesa a votació en el ple del proper dijous 27 de juliol. Des de l’Assemblea demanem als partits de govern, Més i Podem, que en el proper Ple reiterin el seu  suport a la iniciativa popular, tal i com feren en la Comissió d’Urbanisme, i al PSIB que actuï de manera responsable i no posi cap obstacle a la seva aprovació.

“Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita” agraeix la publicació del Comunicat de HIC “Habitat International Coalition” en un moment clau el passat dia 18 de Juliol, el qual dóna suport i fa ressò de les demandes de nombrosos grups de veïnades i associacions de les Illes Balears davant la dificultat per a l’accés a l’habitatge, en gran mesura a causa d’un model econòmic basat en un monocultiu turístic que prima els interessos privats i afavoreix l’especulació dels habitatges en el territori, la qual cosa afecta directament a la població resident més vulnerable.

En l’esmentat comunicat HIC sol·licita a les autoritats regionals i locals que posin atenció a les demandes de la ciutadania i que regulin el sistema actual evitant la violació de drets bàsics perquè prevalgui el bé comú; que el turisme sigui realment una activitat sostenible de baix impacte que es pugui reflectir en la millora de la vida de tota la població local i que es garanteixi l’accés a un habitatge digne i adequat. HIC reclama que no es permeti la comercialització de l’habitatge residencial en un territori enormement afectat per l’activitat turística i fa una crida perquè es garanteixi el dret a la ciutat i al territori.

“Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita” vol enfortir la xarxa de suport mutu internacional i s’adhereix al Manifest del Comitato No Grandi Navi de Venècia per la defensa del territori, la justícia mediambiental i la democràcia. Venècia ha sigut durant molts anys un exemple d’una ciutat que mostra l’equilibri entre l’home i la natura, la màgia de la relació entre l’art i la natura, la pedra i l’aigua, la ciutat i la llacuna. Aquest fràgil equilibri es troba seriosament amenaçat per la indústria del turisme de masses i els mega creuers (embarcacions fora d’escala i responsables de la contaminació ambiental) són el pitjor exemple que posa en perill una ciutat que és patrimoni de la UNESCO. Denuncia que els interessos privats de multinacionals es prioritzin en detriment del bé comú.

“Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita” vetlla per defensar els drets fonamentals i humans que es veuen vulnerats amb les polítiques turístiques damunt el nostre territori i recursos i demanem responsabilitat de les institucions i governants que han de vetllar pel bé comú i l’interès general en un moment on ens juguem el futur de les nostres illes i la nostra societat.

 

Assistim al Foro Vacacional. Relat:

Foro Vacacional va anunciar fa temps una nova convocatòria a Mallorca per tal de “Descobrir el nou gir legal que afectarà al teu habitatge de lloguer vacacional”.

12

La cita és dia 5 de maig a un Hotel de luxe amb camp de golf en sòl rústic proper a la Universitat de les Illes Balears, previ pagament d’una entrada de 21,43 euros (amb un petit descompte si ets soci d’APTUR, ETV o FORO).

Trobo poc adient que sigui l’entorn més adequat per defensar els interessos de la gent que es veu abocada al lloguer vacacional per obtenir uns complements de renda i per arribar a finals de mes o per poder mantenir casa seva. (Ja veurem més endavant que no és el tema).

Durant la jornada em trobo amb una coneguda que “es vol llançar” amb el lloguer vacacional, li comento que no estic d’acord amb la defensa del lloguer vacacional en plurifamiliars 

— Ostres ets una espia?”— em diu.  

— Una espia? Li responc que he pagat la meva entrada com la resta!

S’ensuma un alè sectari dins un ambient “agradable i luxós”, propici per fer negoci amb agències immobiliàries i empresaris envoltats d’estands d’empreses patrocinadores d’aquest esdeveniment com Airbnb. On m’he ficat!

Cal dir que no veig una preocupació ni tan sols es fa menció en cap moment durant tota la jornada a “l’estudi de la UIB”, que recordem fa un parell de dies demostrava amb dades del patrocinador estrella Airbnb, que el lloguer vacacional és una ruïna en comparació amb el lloguer a llarg termini.
En arribar al meu seient una noia amablement reparteix uns fulletons on posa “Airbnb para profesionales“. Ostres dic ara jo!, la cosa promet…

123

I COMENCEM!

Després de l’agraïment a les empreses patrocinadores que els donen suport per a professionalitzar el sector, es dóna pas als ponents de la jornada. I reproduiré de la forma més literal possible les diverses intervencions.

En primer lloc Joan Carles Verd, President de La Federació de Municipis de Balears (FELIB) i Batlle de Sencelles,  recorda aquells temps on els mallorquins es lamentaven per desprendre’s de les seves cases en els pobles d’interior per falta de rendibilitat i com el lloguer vacacional els ha salvat per rehabilitar i treure una rendibilitat de l’herència dels “els nostres pares i avantpassats”, perquè al final estem parlant d’això, diu.
Afirma que és una oportunitat per crear un “turisme de proximitat” que és bo per al teixit comercial, i on les terrasses dels restaurants atrauen l’atenció dels nostres visitants. Exposa que s’ha de valorar el nostre patrimoni, entorn natural i teixit urbà que tenim a l’illa que atrau el turista. (cal dir que no diu res sobre els residents d’aquests pobles).
Lamenta la falta de professionalització de les administracions locals i polítiques municipals, és a dir, la falta de sentit professional de gestió pública. Diu que hi ha coses que poden crear polèmica en l’àmbit polític de “las cosas del comer”, i reclama anar més enllà d’ideologies i pensar en termes més professionals. Diu que els ajuntaments han de tenir una visió més professional davant una oportunitat d’or i fer que els ajuntaments i operadors privats col·laborin junts per evitar externalitats com font de problemes per aconseguir el màxim de beneficis per tots i beneficis pel bé comú. ¿?
—————
Es presenta a continuació a l’artífex de la defensa de la llibertat d’empresa i la llibertat de prestació de serveis en contra de la limitació de l’oferta turística. Entre aplaudiments anuncia el pròxim ponent, l’advocat Tomás Villatoro, que va presentar el recurs contra el Reglament d’habitatges vacacionals a Canàries.
Tomás anuncia que després de la seva ponència potser molta gent vulgui sortir de la sala alguns perquè l’administració no estigui contenta en el que exposa, i d’altres per avorriment a causa del plantejament de termes tècnics – jurídics.

 Al seu parer la norma impugnada vulnerava el dret a la propietat, la llibertat d’empresa, el principi d’igualtat davant la llei, el principi de no discriminació (davant un tracte injustificat i desproporcionat) i per motius de jerarquia normativa.

La ponència realment va ser molt interessant, a parer meu, no perquè els empresaris del sector del lloguer vacacional argumentin les seves demandes, sinó per tal d’aprofitar aquesta informació tècnica – jurídica per tal que les administracions no caiguin en els punts que ha permès que un jutjat dicti sentència a Canàries en contra de la regulació turística per manca de justificació.

La clau era la falta de justificació de l’interès públic ni d’utilitat social que certament esclareix que sí que són motiu de restricció de la llibertat d’empresa en la constitució del dret europeu quan és per raó d’idoneïtat, necessitat, seguretat jurídica, eficàcia i proporcionalitat.

[Les polítiques i la futura llei, per aquest motiu, han d’argumentar precisament aquests punts].

 Tomás Villatoro, és congratula en dir que l’administració ha estat condemnada a assumir els costos del judici i les possibles indemnitzacions, que malauradament en el cas dels seus honoraris, són mínims (cal dir que els costos que ha de pagar l’administració, els paguem tots amb els nostres impostos).
Diu que la sentència recull que l’especialització d’usos, la regulació turística, pretén ser una aspiració que dista molt de ser una realitat, i que pensa que és un possible argument per Balears en deixar fora de la regulació un 90% de l’oferta il·legal real.

No hi estic d’acord: de cap manera defensar una amnistia a una activitat prohibida pot ser un argument!

La sentencia no accepta que no basti una declaració responsable per l’inici de l’activitat front l’exigència d’un control previ de l’administració i entén que el control, ha de ser posterior en cas de voler comprovar que efectivament compleix amb els requisits.

Certament això és així i caldrà un esforç de l’administració en termes d’inspecció i control, així com la justificació de la documentació i requisits, que han de ser proporcionats per tal de presentar una declaració responsable.
Els requisits necessaris no només s’hauran d’enumerar, sinó justificar en la llei de la necessitat i proporcionalitat dels mateixos per tal que no els qualifiquin de requisits impossibles, que ha sigut un altre dels arguments de la seva defensa. La justificació del compliment de la llei d’accessibilitat, i d’eficiència energètica no són requisits desproporcionats ni impossibles, de fet, ja es recullen en els deures dels propietaris en la llei estatal.

 La llei 7/2015 del sòl i rehabilitació urbana estatal estableix en l’article 15 els deures de propietat  que són:

  • Dedicar- los a usos que siguin compatibles amb l’ordenació territorial i urbanística.
  • Conservar-los en les condicions de seguretat, salubritat, accessibilitat universal, ornament i altres condicions que exigeixi les lleis per servir de suport a aquests usos.
  • Realitzar les obres addicionals que l’administració ordeni per motius turístics o culturals. O per la millora de la qualitat i sostenibilitat del medi urbà fins on arriba el deure de conservació. En aquest últim cas, les obres poden consistir en l’adequació a totes o alguna de les exigències bàsiques establertes en el Codi Tècnic de l’Edificació, que l’Administració haurà de fixar de manera motivada el nivell de qualitat que ha de ser assolit per cadascuna d’elles.
  • El termini de 5 anys màxim i l’acord de les comunitats de veïnats no vulnera els drets de lliure empresa, ni d’igualtat i no discriminació, com assegura l’advocat, ja que fins i tot ho recull la directiva europea per tal de fomentar la rotació i evitar el monopoli.

L’advocat parla de l’arbitrarietat de les zonificacions per part de les administracions. Resulta que per ell tota zonificació, planificació urbanística i territorial vulnera el dret a la llibertat d’empresa. Posats a l’extrem, La llibertat d’empresa ha de permetre restaurants en tercer pis sense ascensor i tallers mecànics en àtics?  Òbviament no, (encara que no sembla obvi per alguns).

AirBnB.

Després de veure el repartiment del fulletó: “Airbnb para profesionales”, escoltem que diuen:

Airbnb és presenta:

“Tant si gestiones 5 o 500 propietats, Airbnb és la plataforma que et proporciona les eines i el marcat global que necessites per complir els teus objectius”
3.000.000 d’allotjaments, més de 160 països, el 38% dels allotjaments es troben en destinacions turístiques (com Mallorca) i el creixement es duplica cada any!

Estan fent una gran inversió en vacacional i tenen centrat el seu mercat en la major part de grans ciutats com Barcelona, San Francisco o Singapur.
Aquest any 2017 esperen seguir creixent i estan duent a terme diverses accions que demostren aquest compromís amb els professionals i els mercats vacacionals tradicionals. Per aquest motiu, han ampliat l’equip per donat suport a professionals en el mercat vacacional. A Espanya tenen una plantilla de 6 persones en el departament de negoci i son contacte per aquells professionals a Mallorca.
“En mercats com Mallorca tenim un departament de polítiques públiques per contactar amb les administracions i governs. Airbnb ha tancat acords amb més de 300 administracions”.
Airbnb presenta el seu nou producte d’adquisicions estratègiques amb la compra de la companyia Vacacional Luxury Rentals per complementar els esforços gestionant propietats de luxe per potenciar els mercats vacacionals tradicionals i l’oferta personalitzada.
“Estem fent millora de productes per aquells que tenen més de 5 propietats i agències, alguns esteu aquí perquè jugueu un paper important. Fa un mes varen venir enginyers d’Airbnb des de San Francisco per contactar amb les agències per millorar el servei”.
Presentem la integració amb KIGO per gestionar la integració, el canal de contingut, les notificacions de reserva i per fer créixer el negoci.

A Mallorca diuen que tenen més de 16.000 anuncis per uns 385.000 viatgers amb una estada mitja de 5,6 dies: “…més del 50% de la oferta fora de Palma i continuem “diversificant” i contribuint en l’economia local.”

Per si us feu la pregunta: Ha dit alguna cosa sobre economia col·laborativa? La resposta es: NO.

GOVERN:

Certament el públic de FORO VACACIONAL estava ansiós per fer preguntes a la Directora General de Turisme, Pilar Carbonell.

 És literal:

  • (Estic pensant que, malauradament, a la pregunta sobre la prohibició d’habitacions, va decidir respondre només d’acord amb una decisió política i en la meva opinió, s’ha d’argumentar i justificar si es pren una decisió com aquesta sigui la política que sigui).

 Per altre banda, a la pregunta d’una senyora que diu:

“Jo espero que en dos anys acabi aquest calvari…no es pot prohibir una cosa que ja està implantada (aplaudiments de tota la sala) i per davant de tot hi ha la justícia i els jutges que poden tirar per terra totes aquestes animalades (riures en la sala)”.

De forma immediata, Pilar fa un aclariment:

Li agraeixo les seves paraules però m’agradaria recordar-li que ara està prohibit en la Llei Turística de l’anterior Govern des del 2012, si no modifiquem la llei continuarà prohibit. Es modifica la llei perquè es puguin autoritzar llicències i es pugui dur a terme aquesta activitat el que no pot ser és un todo vale, i això no ho permetrem; no hi cabem tots, és impossible, per tant s’han de posar límits”.
Respecte a les declaracions responsables Pilar, al final de la seva intervenció, aclareix un punt: “Davant l’allau de declaracions responsables que s’han trobat, que s’han presentat davant l’Administració respecte als pisos turístics en plurifamiliars, adverteix que aquests estan declarant a l’Administració que estan cometent una activitat il·legal”,  i diu que no només és un cas, sinó moltíssims! Automàticament, continua, es veuen obligats a enviar inspecció i torna a recordar que actualment hi ha una prohibició total en plurifamiliar.

Tomás Villatoro, anterior ponent de la jornada, reflexiona sobre el termini de 8 mesos que es dóna per zonificar segons la llei. Diu que si no és zonifica, roman la prohibició. I fa la pregunta:

“Això no vulnera el dret constitucional de llibertat d’empresa i dret europeu de principi de competència?”

Pilar contesta que aquesta zonificació es planteja des de les administracions, que són les que tenen competències, com els consells i els ajuntaments i com ho fan amb altres activitats.
L’advocat insisteix i posa en qüestió la zonificació dins la planificació urbanística. Pilar li respon que precisament, la diferència amb Canàries és que la zonificació no la fa el decret, sinó les administracions que tenen competències en zonificació i planejament. Com veu que no li queda sortida, l’advocat acaba dient que les lleis també es poden atacar.
Ens veurem als tribunals segur, però espero que millor preparats i amb prou justificació jurídica. Cal recordar que aquest dret constitucional de lliure empresa és un dret individual (art 38). Dins els principis rectors de la política social i econòmica de la Constitució s’estableix en l’article 47 el dret a l’habitatge on els poders públics han de promoure les condicions necessàries i han d’establir les mesures pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant el sòl d’acord amb l’interès general per evitar l’especulació. Literal!

Al meu entendre, un dret individual com el dret de lliure empresa no pot vulnerar un dret de tots els ciutadans davant un problema de falta d’accés a l’habitatge i l’augment de la desigualtat social com estem vivint avui en dia. I amb la inexistència de lloguers disponibles a llarg termini i una nova bombolla immobiliària dels preus de venda que, amb l’inici de la temporada turística sembla que es troben fins i tot en preus per sobre dels nivells del 2008.
Finalment, afegir que actualment la turistificació del nostre territori està vulnerant molts d’altres drets com el dret a la ciutat, l’entorn urbà i el medi ambient pel bé dels seus RESIDENTS I CIUTADANS i que clarament es vulneren en els processos de turistificació del nostre territori i de la nostra ciutat.

Ángela.